Museus i Patrimoni en les societats actuals

Segurament tots sabem què són els festivals de música, les cucanyes, les festes majors, i en general l'oci i l'espectacle dins d'una societat.

Ara bé, relacionem aquest oci amb la cultura? És oci la cultura? Poden conviure espectacle i cultura sense perdre les seves respectives raons de ser? Aquestes són les preguntes que es fan avui dia els estudiosos de la cultura, les respostes de les quals encara són força borroses i difuminades.

Amb aquest petit assaig, intentaré donar diverses opinions sobre aquest conjunt de cabòries que ronden avui dia pel voltant de tot allò que engloba la paraula “cultura” i fins i tot m'atreviré a contestar o a pautar algunes de les respostes per arribar a trobar alguna mena de solució.

Avui dia hi ha dues coses que avancen amb notable velocitat, la primera i sense cap mena de dubte són les noves tecnologies i la segona, és la cultura, bé, de fet podríem dir que la cultura no avança, sinó que es transforma i ho fa per necessitat, ja que la cultura neix, es reprodueix i finalment passa a una nova generació sense morir, per tant, si les societats evolucionen la cultura també ho ha de fer.

Fins ara tothom relacionava els museus amb matèria de coneixement, amb cultura en general però amb els temps que corren, tot és susceptible d'esdevenir museu i per tant, cultura.

La museologia, ciència social, aplicada o auxiliar que estudia la conservació, documentació, estudi, exhibició i difusió del patrimoni cultural, divideix els seus estudis en dues parts; la primera i com és evident en estudiar el funcionament intern dels museus i la segona, en estudiar com aquest funcionament intern arriba a la societat, que és qui ha de consumir els productes que hi ha al seu interior.

Crec que un exemple força pràctic de tot això és que si ens hi fixem, els museus cada vegada són més interactius poc a poc van perdent la seva austeritat basada sovint en el record d'allò que moltes persones troben a faltar amb nostàlgia i que saben que sempre podran trobar entre quatre parets. Els quadres ja no estan penjats, ara floten en l'aire, les televisions ja no hi son, han estat substituïdes per projectors, els jocs de llums són constants i en definitiva la comunió entre museu, cultura i noves tecnologies és cada vegada més evident.

Des del meu punt de vista, anys enredera molts museus obrien les seves portes amb la voluntat de captar un públic selecte, un públic que anés a visitar el museu havent adquirit prèviament tota una sèrie de coneixements gràcies als quals la visita al museu fos ràpida, accessible i profitosa.

Per sort això ha canviat, és evident que la gent segueix anant a veure els museus que tria, però el rol que segueix ara un museu com hem dit abans, ha canviat, ara busca obrir-se al màxim nombre de públic possible i fa que sigui accessible a tothom per igual, ja no calen coneixements previs,

ja que gràcies a les àudio-guies i a les projeccions pots saber “in-situ” què és allò que estàs mirant i per tant d'alguna manera, culturalitzar-te de forma instantània.

Crec que és això, aquest canvi de rol que poc a poc van adquirint els museus el que ha fet que la cultura no pateixi un retrocés sinó un fort impuls davant les noves societats i no només això sinó que aquest impuls vagi al mateix ritme i velocitat que les persones que el generen.

Però ara, deixem de banda els museus i parlem d'allò que guarden al seu interior, el patrimoni cultural, un patrimoni basat en tradicions, costums, béns immaterials i materials, mobles i immobles, que tenen un especial interès històric, artístic, estètic, plàstic, o arquitectònic els quals són per a la societat de vital importància.

Ara bé, fins ara hem pogut arribar a la conclusió que els museus estan agafant un sistema de funcionament, gràcies al qual la cultura i les societats continuen evolucionant conjuntament, però ara hem d'anar més enllà.

El patrimoni cultural és espectacularment extens i complexe i des del meu punt de vista avui dia com hem dit abans tot és susceptible de ser cultura i per tant, de ser patrimoni i per conseqüent haver d'estar protegit dins d'un museu i òbviament no hi ha prou museus on guardar-ho tot.

Així doncs, crec que ara cal afrontar un dels passos més importants fets fins aleshores i és el de fusionar la cultura amb el mercat que mou les masses.

Podríem entrar al debat sobre si la cultura és o no és un producte de masses és a dir, si és elitista com es creia fa centenars d'anys o si per fi hem vist que ha de ser accessible a tothom i és que tots i tothom som, creem i formem part de la cultura.

Finalment i per acabar posant casos pràctics sobre cultura, modernització, museus i patrimoni cultural, vull citar a dos dels últims conferenciants que van venir a explicar-nos la seva feina dins d'aquest món.

L'un era tècnic de cultura i patrimoni cultural a l'Ajuntament de Roses, i ens va explicar que voler aconseguir que la cultura i el patrimoni de la vila fos prou interessant per atreure turisme per si sol és complicat, però no impossible i que l'adaptació a les noves tecnologies és clau per poder fer arribar més lluny i amb millor qualitat allò que el mercat de les masses demana.

L'altre, era un jove anomenat Francesc Viladiu i que ens va mostrar com un festival musical com l'(@)phònica de Banyoles va sorgir i triomfar com a projecte estrictament cultural.

D'aquesta manera, concloc pensant que tan la cultura com el mercat poden i han d'estar estrictament unides en comunió ja que segurament l'una viu de l'altre i mentre la societat que mou el ferotge mercat que dicta les normes ho tingui clar, res ni ningú restarà en perill d'esdevenir ignorant ja que la ignorància sempre tendeix a menguar i més ara que la cultura comença a estar a l'abast de tothom.