Wert,
quin cognom no? És fàcil i divertit d’escriure... proveu-ho! Les lletres que
conformen el mot són una al costat de l’altra en un teclat d’ordinador. S’escriu
de pressa, gairebé sense que te n’adonis. Sembla una paraula pensada per tal
que la gent pugui escriure-la sense complicacions, per tal que la gent pugui
utilitzar-la sovint.
El
Govern espanyol ho sap i ho va tenir en compte a l’hora de nomenar el ministre
polifacètic d’educació, esports i cultura. Aquest ministre s'ha convertit en la
figura que ha verbalitzat amb més contundència l'ofensiva recentralitzadora del
govern espanyol. La nova llei d'educació n'és un exemple, i les
manifestacions del ministre han contribuït a alimentar aquesta voluntat. Són
diverses les perles que deixarà aquest senyor pels llibres d’història del
futur, són diverses les manifestacions absolutament fora de lloc que ha deixat
anar al congrés dels diputats, com ara:
"Hi ha algunes evidències
que l'auge independentista té a veure amb el model educatiu català". "Nosaltres
volem espanyolitzar els alumnes catalans". "La llei d'educació tirarà
endavant amb consens o sense consens". "El meu objectiu és garantir
que qualsevol nen català pugui estudiar en espanyol".
De
les dues primeres ofensives cavernícoles ja n’he parlat alguna vegada, per
tant, avui em centraré a parlar de les dues últimes... La llei d’educació ja ha
arribat, ha tirat endavant sense cap mena de consens però ha tirat endavant, en
això s’ha de reconèixer que el ministre ha complert la seva paraula. Ara bé,
espero i desitjo que li surti car, molt car. Pel que fa a la segona, jo sóc
català, la infinitat de companys amb els que he compartit classe alguna vegada
també ho són. Tots, del primer a l’últim, hem tingut la sort d’aprendre a
parlar i escriure tant en català com en castellà. Les notes que surten de la
selectivitat a Catalunya referents als exàmens de castellà de la resta de l’estat,
sovint són superiors aquí, que no pas allà. Sempre he dit i defensat que sóc
molt afortunat d’haver nascut a Catalunya i poder dir, per tant, que sóc bilingüe
de naixement! Que puc parlar i escriure amb ambdues llengües, que sóc un privilegiat,
que sóc l’enveja dels meus pares però sobretot dels meus avis a qui se’ls va
prohibir tota mena de manifestació en la seva llengua. Alguna vegada he sentit
nostàlgia d’aquella època, he sentit nostàlgia d’una època que mai vaig
viure... m’hagués agradat veure com era allò, com era la dictadura, com eren
les prohibicions, com era aquella societat. Avui, m’he adonat que poc a poc m’hi
estan traslladant.
Volen
que el català sigui una llengua específica, no s’haurà d’impartir ni tant sols un
mínim d’hores, qualsevol nen obtindrà el títol d’ESO sense necessitat de saber
escriure i parlar en català. Si algú decideix que el seu fill no pugui rebre
educació en català l’estat li proporcionarà una escola privada on això sigui
possible.
No
deixem de fer passos enrere, l’any 1978 vam sortir d’una perillosa transició
que ens va conduir a l’actual teatre democràtic que ara més que mai està
deixant els decorats al descobert, ha llençat el guió i es dedica a improvisar.
Ahir van detenir l’expresident de la confederació espanyola d’organitzacions
empresarials i avui la notícia ha estat la nova llei d’educació, i no podem
oblidar que l’altre dia la noticia era que La Caixa havia recaptat un gran
nombre d’aliments per a tota aquella gent a qui prèviament havia fet fora de
casa seva.
El
dia 25 de novembre aquest avantprojecte de llei d’educació ja estava redactat,
però no s’ha fet públic fins després de les eleccions. El Govern està obligat a
improvisar sobre la marxa, una marxa que va molt més de pressa que les seves
accions. Hem de ser capaços de tornar quan ells arribin... només així hauríem
evitat el dinovè diputat del PP a Catalunya i haver de llegir i escoltar noticies
tant Wertgonyoses com aquestes.
