Els MackGiver’s de la Crisi Econòmica

Íbex-35, Bankia, prima de risc, borsa, deute extern deute intern, xifres, números, números són el que mouen el món i no pas lletres. Ara em pregunto perquè vaig triar fer un batxillerat humanístic i una carrera de lletres, si arribo a saber que l’any 2008 entraríem en una crisi econòmica global, de ben segur que hagués triat fer medicina, o empresarials o matemàtiques pures i així, si més no, entendria tot el vocabulari que s’ha posat tant de moda. Ara bé, també he de dir que gràcies a  la crisi, la meva carrera de lletres i la d’empresarials estan igualades a més no poder, cap de les dues té sortides al món laboral perquè el món laboral ja no existeix.

Però quina importància té estudiar una cosa o estudiar-ne una altra si de la crisi tothom n’opina, tothom en sap, tothom en parla, és més tothom en té la solució. Jo personalment he notat durant aquests últims anys que he conviscut dia rere dia amb autèntics experts sobre economia global. El cambrer del bar, el xofer de l’autocar, la dependenta del supermercat, o el venedor de cupons entre milers d’altres. 
Parlar amb algú sobre la crisi és al·lucinant tothom és capaç de solucionar-la en el mateix temps que trigues en acabar-te una cervesa. Vist això he arribat a la conclusió que els governs d’Europa són abstemis.

Sincerament, Opino que massa gent n’opina, és més, opino que Catalunya igual que la resta d’Espanya està plena de MackGiver’s capaços d’arreglar el món i la seva crisi econòmica i de valors amb un clip i un xiclet. Crec que ha arribat el moment de centrar-nos, de deixar de dir i fer barbaritats, d’intentar ser nosaltres el canvi que volem veure en el món.

Estem passant uns moments durs i delicats, uns molt més que uns altres i els governs han de prendre mesures summament impopulars per mirar de tirar endavant les societats dels seus països i no ha de ser fàcil, sinó, que li preguntin a Grècia.

No sé si ho fan bé o ho fan malament, n’hauria d’opinar en un altre article, en tot cas, crec que són ells els que cobren per trobar solucions.

Així doncs, crec que tots plegats ens hauríem de dedicar a fer allò que sabem fer i deixar-nos estar d’intentar solucionar fets que se’ns escapen de les mans. Jo, si més no, espero que un dia quan ens acabem una cervesa el país hagi sortit de la crisi.