El poble català
ha estat durant molts anys un poble presoner de naixement, encadenat de tal
manera que només podia veure figures, persones i accions manipulades per altres
homes des d’altres indrets. Fins fa ben poc aquestes figures, persones i
accions eren la única referència del poble català vers la realitat, eren el seu
món, la seva veritat. Érem els protagonistes d’un mite platònic. Fins que l’11
de Setembre del 2012 aquest poble es va alliberar, va sortir al carrer, es va
enfrontar a la realitat d’uns homes que des de lluny ens ofeguen maltracten i
menyspreen, el poble va iniciar aquell dia un llarg camí cap a la realitat i la
voluntat d’aquest país i tot i que possiblement estiguem dins d'una gran caverna
que al seu torn està dins d'una altra no hi ha dubte de la necessitat d'aquest
poble lliure d’idear i construir la seva pròpia caverna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada