Pàgines

"Sempre és millor escriure per a un mateix i no trobar públic que escriure pel públic i no trobar-se a un mateix..." (Cyril Connolly)

dimecres, 10 d’abril del 2013

Planeta Impro a #Etiquetats


Els de comunicació Cultural de la Universitat de Girona aconseguim que Planeta Impro ens dediqui una improvisació al primer programa online de Tv3 #Etiquetats

dimecres, 3 d’abril del 2013

Descripció d'un personatge


Home de front rugós, nas estarrufat, ulls petits i tancats, boca torta, orelles d’aquelles que queden ben enganxades al cap, que no floten per enlloc, pòmuls  sortits cap a enfora, celles esponjoses, cabells cargolats com la lletra lligada, cos rodó i voluminós com les seves obres.

O bé tot el contrari, també podria tenir el front llis, el nas estirat, els ulls grans i oberts, i aprofitant que són oberts, direm que són clars, com el vocabulari i l’estil que el caracteritzen; la boca recta, les orelles desenganxades del cap, i els pòmuls tancats cap a endins. Tot depèn de la petita mil·lèsima de segon en què decidim capturar la seva imatge, una imatge flexible, incapaç per naturalesa de quedar immòbil. Imagino per tant, que deu ser difícil fotografiar-lo i no pas menys difícil ha de ser demanar-li que et miri a la cara, fet que podria prendre’s com una ofensa personal i no ens interessa fer-lo enfadar, tots sabem el geni que gasta.




És un home mogut, hiperactiu, i gros, quan dic gros vull dir gran, és a dir important, que et crida l’atenció, que no et deixa indiferent encara que no ho vulgui.  

La única cosa que no pot variar d’aquesta persona són els seus cabells grisosos i recargolats, que no fan més que inspirar experiència, que no vol dir edat.

M’hagués agradat haver fet aquesta descripció en clau de conte, per poder explicar-la enlloc de llegir-la, però en Quim Monzó ja va dir allò de “Els explicaré un conte” a Frankfurt i no he gosat posar aquestes ratlles al nivell que exigeix Europa en tots els sentits, no fos cas que la senyora Merkel ens obligués a retallar-les.