La millor de Milow i el més nou de Lagarto Amarillo!

Una tarda moguda!

Doncs si, ahir va ser una tarda moguda… havíem d’anar a veure jugar a una bona amiga en un partit de bàsquet on s’enfrontaven el seu equip (Sant Narcís) i el Lloret. Havia de ser un bon i especial partit però sobretot ho havia de ser per aquesta amiga ja que s’enfrontava al club on entrena a nanos més petits.

I què va passar?? doncs ben senzill, el partit ja es va haver d’ajornar en una ocasió fet que va provocar que s’hagués de jugar ahir diumenge a les cinc de la tarda! però òbviament al ser diumenge el conserge del pavelló de Palau (Girona) no se’n devia recordar de manera que no va venir ningú a obrir les portes i per tant el partit es va haver de tornar ajornar.

Aleshores vam agafar els cotxes i vam marxar cap al centre de Girona amb la voluntat de prendre una bona xocolata calenta perquè feia molt de fred! Vam anar a diferents xocolateries i bars però la gran majoria estaven tancats! (Girona fa molta pena un diumenge a la tarda!!!!) al final vam acabar anant a l’antic Store que ara s’anomena Casa Moner al carrer mig-dia i on vam descobrir que fan unes xocolates i pastes increïblement bones i assequibles econòmicament. 

Vam riure molt, va ser una tarda interessant i força filosòfica! vam parlar de moltes coses i l’amiga que no va poder jugar el partit, va començar a jugar-ne un de diferent i força particular amb el mòbil! 

En definitiva, tot i ser una tarda moguda, anar de bar en bar, passar fred, no veure el partit de bàsquet i haver acabat el dia fent un treball a les tantes de la nit. He de dir que la tornaria a repetir sense pensar-ho!

Abans de tornar cap a casa vam recollir un parell més d’amics a la capital i finalment vam fer camí fins a Lloret!

Un dia per oblidar... =)

Opino que:
Ahir va ser un d’aquells dies que hagués preferit no llevar-me… de fet, d’haver-ho sabut no m’hagués llevat fins… en fi, que no m’hauria d’haver llevat!

De bon matí, a les onze en punt tenia un examen que el professor va definir dies abans com “Motiu de felicitat per tothom” fet que em va fer pensar que seria infinitament assequible… vaig arribar més que confiat a l’examen. No havia estudiat gaire però perquè òbviament tenia clar que seria assequible i motiu de felicitat…

El professor va començar a repartir els exàmens, quatre preguntes sobre ètica aplicada als mitjans de comunicació… En llegir la primera pregunta vaig pensar “On és aquí el motiu de felicitat?” en llegir la segona vaig pensar exactament el mateix, i així amb les quatre. Vaig contestar de la millor manera possible les preguntes, crec que aprovaré però en fi, l’examen no va ser de cap manera un motiu de felicitat conjunta. De fet en acabar la prova tots ens vam mirar i ens vam sentir d’allò més traïts per un professor al que tot i així encara ara lloem.

Fins aquí, el dia era horrible però encara no havia arribat el pitjor… vaig sortir de l’examen i vaig recollir a la persona que més m’estimo del món per portar-la cap a casa amb el cotxe. Ella tampoc tenia gaire bon dia, de fet ningú que tingui classe els divendres pot tenir bon dia però no obstant això vam tornar cap a casa. En arribar em va dir “Caram quina merda de cap de setmana m’espera entre l’esplai i la feina de la uni… podríem anar a sopar aquesta nit no? així fem alguna cosa…” i jo vaig contestar “Uff, es que no vull gastar, podriem sopar a casa i anar a prendre alguna cosa més tard no?” en definitiva, jo només volia fer-me de rogar… però la única cosa que vaig aconseguir va ser tallar-li el rollo i quedar-me sense anar a sopar i sense prendre res. A més, jo tenia un partit de padel al vespre amb tres amics i després d’aquesta cagada vaig perdre les ganes d’anar-hi i vaig decidir quedar-me a casa.

A casa, ja al vespre, la meva mare em va preguntar que què em passava, li vaig dir que tenia mal dia i em va fer veure amb ella la pel·lícula de “El discurso del rei” segurament va ser el millor moment del dia i com que ho vaig notar, en acabar el film vaig decidir anar a dormir abans que em passés alguna altra cosa…

Avui és dissabte, plou, el dia és gris i sembla que no s’aclararà és com si anés desfasat… el dia gris tocava ahir, avui de moment no m’ha passat res dolent, tot i que tinc masses coses pendents per fer i encara no m’hi he posat.

Així que deixo aquí aquest post i miraré de continuar-lo aquesta nit després de la feina al teatre o qui sap, demà al matí…!

Buenos dias Javi Nieves | Sala Luz de Gas | Cadena 100

Una Nit perfecta al costat de persones meravelloses a la Sala Luz de Gas de Barcelona.