Fet a mida.
Després de passar un hivern estrany, va arribar l'estiu, un estiu que volia que fos diferent, que volia que no tingués absolutament res a veure amb els anteriors i ho vaig aconseguir.
Des dels setze anys he estat treballat en casals d'estiu, sempre rodejat de nens, tot i que els dos últims estius havien estat una mica diferents ja que també m'encarregava de dinamitzar el casal de joves de Lloret.
No obstant això, volia trencar amb aquests estius cada cop més avorrits i monòtons. Tots sabem que s'ha de tornar a les classes al setembre i que això no depèn de nosaltres, és així i punt... però l'estiu són dos mesos tres a tot estirar i són els nostres dos mesos, aquells que ens podem fer a mida, aquells que nosaltres decidim com volem que siguin i jo vaig triar canviar, trencar amb l'hivern i amb la resta d'estius.
Vaig deixar Lloret per capbussar-me sense pensar-'ho dues vegades a Blanes al poble on visc i al que sempre he tingut un odi particular, fins ara.
He deixat de banda a bona part de la meva colla i en especial a certes persones tot i que sé que sempre hi seran igual que ells saben que sempre hi seré.
Gràcies a la feina, als meus companys, i a les noves amistats he passat un estiu inolvidable, he trobat una pinya de gent més que agradable, sociable, amena i divertida i quan creia que ja ho tenia tot, que m'havia aconseguit organitzar uns magnífics dos mesos lluny dels mals de cap de l'hivern, quan creia que no necessitava res ni ningú més per passar l'estiu va aparèixer, va aparèixer aquella persona que tan necessitava sense saber-ho i que m'ha regalat un estiu segurament irrepetible.
He passat els tres mesos més intensos dels últims anys en tots els sentits, laboral, social, econòmic etc. En moltes ocasions he anat de vòlit no he tingut temps per pensar, només volia actuar, fer coses, distreure'm, provar coses noves amb gent nova i ho he fet i m'ha encantat fer-ho i ho trobaré molt a faltar i en bona part tot a estat gràcies a ells i a ella.
Una persona que després de moltes i diferents etapes s'ha topat amb mi i m'ha deixat compartir una etapa amb ella però com totes, aquesta etapa també s'acaba. No és motiu de tristor sinó de mirar endarrere i somriure en veure que m'ha donat tot allò que he necessitat aquests tres mesos, la trobaré a faltar però sé que ella a mi també i sovint amb això n'hi ha prou, no és un adéu per sempre ni de bon tros és un adéu i fins aviat, és un “fins després” potser quan torni tot ha canviat o potser no, ara mateix no ho sabem, el que si que sabem és que aquests tres mesos ningú ens els pot tocar, han estat perfectes... ens agrada tirar endavant les nostres decisions i que ningú ens en privi, si ens hem de fer mal ens en farem i si em de demanar perdó en demanarem però el que no volem és penedir-nos de no haver fet coses que ara podem fer, sempre hi ha temps per tot. Estic plenament convençut que coincidirem en una altra etapa i que mentre això no passi tots dos farem la nostre, serem feliços i seguirem compartint experiències amb aquella gent que ens estimem i amb tota aquella que encara no coneixem.
A tots vosaltres i a tu... moltes gràcies...
